història de l'escola


La informació que segueix ha estat extreta de la revista escola "Les moreres del pati." núm 3, del curs escolar 2004-05.

construcció de l'edifici

Foto: Ramón Pamies
Foto: Ramón Pamies

Segons Ezequiel Gort, en el seu llibre" Història de Cornudella de Montsant, una vila del comtat de Prades", l'actual edifici va ser fruit d'un llarg treball de trenta-dos anys. Als anys quaranta les escoles estaven en molt mal estat, ja durant la guerra s'havia parlat de fer-les noves. Va ser al 1947 quan la Junta Local d'Educació Primària va tornar a parlar d'un nou edifici. Per problemes de finançament, el projecte no va tirar endavant. El 15 de setembre de 1969, es proposava fer una reducció a tres escoles i casa per dos mestres, però el poble volia que fossin quatre. Va començar un gran període de negociacions amb la Delegació Provincial d'Educació.

 

Segons consta en el llibre d'actes del municipi, el 26 de gener de 1978 es va tractar en acte públic, l'únic punt d'ordre del dia: "Grupo escolar. Obras complementarias". Llavors era alcalde Ramón Alzamora Juncosa. En aquesta sessió es va presentar la proposta de fer, mitjançant la "Junta Permanente de Construcciones Escolares" un grup escolar de quatre unitats d'EGB en els terrenys situats al paratge Creus. Els terrenys els cedia l'Ajuntament, que també es feia càrrec de les obres d'accés i de les connexions de servei d'aigua, llum i clavegueram. El cost de l'obra el pagava íntegrament l'estat. El curs 79-80 va començar ja al nou edifici; Cornudella estrenava escola amb el nom del Dr. Joaquim Piñol i Aguadé.

la inauguració

Després de tants esforços per aconseguir l'escola nova, al curs 79-80 s'estrena l'edifici. Havien estat molt anys de lluita per part de l'Ajuntament, amb l'alcalde Ramon Alzamora al capdavant. El país estava en plena transició, s'aprovava l'Estatut i es feien les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments. El dia 3 de març del 79 hi va haver eleccions municipals. Àlvar Busquets i Estivill (ERC) passava a ser l'alcalde de Cornudella de Montsant.

 

Un diumenge de tardor, el 28 d'octubre, s'inaugurava oficialment l'escola.

Les fotos que segueixen han estat cedides pel Sr. Ramon Bonet Carrasco.

El discurs inaugural a la sala d'actes de l'Ajuntament, parla el Sr. Josep Gomis  i Martí ( en aquells temps vice-president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Montblanc), a la seva dreta el regidor Josep Rocamora, a la dreta la Sra. Lourdes Rull, l'alcalde Àlvar Busquets i el regidor Ramon Bonet.

L'alcalde i la vídua del Dr. Piñol després de descobrir la placa que encara es conserva a la façana de l'escola.

 En aquesta foto podem veure, a més dels citats, al rector de Cornudella, Mn. Antoni Roquer i als regidors Josep Piñol i Ramon Parera.


el nom de la nostra escola

El nom de la nostra escola és el del Ilustre Dr. Joaquim Piñol i Aguadé.

Joaquim Piñol i Aguadé va néixer a Puigcerdà el 28 d’octubre de 1917. Era fill d’un notari de Cornudella que es trobava accidentalment en aquella ciutat per motius professionals. Es llicencià en Medicina a Barcelona l’any 1942 i es doctorà a la mateixa ciutat l’any 1956. Estudià l’especialitat a Barcelona, a Vilanova i a Madrid, però la resta de la seva vida professional transcorregué a Barcelona. Allí fou professor adjunt a la Universitat de Barcelona i el 1965 passà a encarregar-se de la càtedra, en morir el seu col·lega Vilanova. Dos anys després, el 31 de gener de 1967, fou finalment nomenat catedràtic després de difícils oposicions i hi romangué fins al final de la seva vida,  el 17 d’agost de 1977.

Piñol dirigí també l’Escola Professional de Dermatologia i l’Escola de Serologia. Entre els nombrosos càrrecs destaquen la vice-presidència de l’Associació de Dermatòlegs de Llengua Francesa i del Col·legi Íbero – llatinoamericà de Dermatologia, així com la direcció de la revista d’aquesta darrera institució i de Medicina Cutánea. També fou membre de la Real Academia de Medicina de Barcelona i president d’honor de l’Academia Española de Dermatología. Autor de més de 400 publicacions i de sis llibres de dermatologia, destacà especialment en el camp de la citologia cutània, els tumors, les porfíries (descriví la porfíria hepatoeritrocitària) i la fotobioquímica i les malalties per radiacions lumíniques.

Piñol morí més jove que el seu company i amic Vilanova. Un càncer de pulmó acabà prematurament amb la seva vida el 17 d’agost de 1977, i així es truncà una vida professional que molt probablement hauria donat moltes més satisfaccions. Vilanova i Piñol treballaren junts des de l’arribada del primer a la càtedra de Barcelona. La seva relació fou estreta i plena d’intercanvi d’idees i de conceptes, més enllà de la relació mestre-deixeble que podria fer pensar la diferència d’edat i de rang acadèmic. Carreras ho posà de relleu en una anècdota personal: ‘Un dia vaig consultar un cas dubtós a Vilanova, i després de pensar-s’hi molt va dir seriosament: “Pregunta-ho a en Piñol, que ho sap tot.”. Era evident que Vilanova considerava a Piñol com el seu successor natural a la càtedra i així ho féu notar poc abans de la seva mort, quan demanà a Piñol que anés a París a llegir la seva ponència, ja que Piñol havia d’ocupar el seu lloc al mig de la dermatologia francesa. A la seva mort, Piñol escriví la semblança més extensa i sentida del seu professor, col·lega i amic. Val la pena recordar les darreres paraules d’aquest escrit: ‘La seva vida fou una lliçó de coratge per aquells que lluiten per no ser com són sense assolir-ho, per aquells que no tenen voluntat de ser millors demà que avui. La seva mort fou una lliçó de pau, per tots.’